"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dimarts 17 de febrer
Avui pregarem amb la cançó d’Alvaro Soler i Morat, Yo contigo, Tú conmigo”. La cançó exalta l’amistat com el valor suprem i ens ensenya que junts tot és possible:
“Sóc més fort si estem els dos,es rendirà el món sencer
Jo amb tu, tu amb mi li donarem la volta al conte i, encara que mori en l'intent, escriurem el millor. Jo amb tu, tu amb mi”.
Dimecres 18 de febrer
Aquest temps de QUARESMA, és el moment de descobrir quines actituds ens acompanyen per arribar a la Llum (que serà la Pasqua). El nostre objectiu serà PARAR I REPARAR, tot allò que ens impedeixen arribar a la Llum, a Jesús.
La Quaresma és el temps de preparació per la Pasqua, és el temps de treure de nosaltres tot allò que ens impedeix arribar a la Llum, que és Jesús.
Avui, DIMECRES DE CENDRA, iniciem la QUARESMA. I aquest dia té una simbologia particular:
La Cendra: Fem servir la cendra com el signe de la presència de Déu en les nostres vides, ens impregna i ens recorda que Ell sempre està amb nosaltres.
El Senyal de creu: És el signe que creiem en Jesús; com a cristians ens identifiquem amb la creu.
El dejuni: És saber reconèixer que l'aliment més important és comptar amb Déu i que un signe visible és deixar de menjar alguna cosa, per exemple una cosa que ens agrada molt però que sabem que ho fem perquè ens volem alimentar més de Déu.
L'almoina: Saber identificar que sempre podem fer pels altres gestos que necessiten. Moltes vegades es pensa només en l'econòmic, però l'almoina pot ser tot allò que surti de mi i ajudi als altres.
L'oració: Reconèixer que la millor manera d'estar més a prop de Déu en aquest període és pregar amb Ell.
Des del convenciment que el Senyor ens ajudarà a que descobrim la Llum
al final del camí, preguem junts el PARENOSTRE.
Pare nostre que esteu en el cel
sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci's la vostra voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes
així no nosaltres també perdonem
als nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres
caiguem en temptació.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
AMÉN
Dijous 19 de febrer
EL PERQUÈ DE LA VIDA
Tot en la vida té un perquè. Cada moment, cada emoció, cada trobada arriba amb un propòsit, encara que moltes vegades no puguem comprendre-ho immediatament.
L'essencial és viure el present amb el cor obert, sabent que fins i tot en el rutinari s'amaga la bellesa.
Cerca sempre la lluentor en el que és simple: en les persones, en els petits gestos, en la llum del dia o en el silenci de la nit. Respira com si l'aire fos un regal, mira el cel com si fos la primera vegada, i no deixis de sorprendre't pel que sembla quotidià.
Somriu amb els ulls, abraça amb les paraules, comparteix sense mesura. Perquè viure de veritat no és només existir, sinó sentir amb llibertat i triar —una vegada i una altra— agrair, fins i tot quan costi. Perquè la vida, quan es viu així, sempre val la pena.
I encara que no ho entenguis tot, continua caminant.
Hi ha respostes que només arriben amb el temps.
Confia en el misteri que et sosté, i recorda: estàs exactament on has d'estar.
www.reflejosdeluz.net
Divendres 20 de febrer
AQUESTA QUARESMA PARA.. I REPARA
...perquè anem massa de pressa...
Sí, anem massa de pressa. A vegades no tenim temps per a res i no ens adonem de les coses que succeeixen al nostre voltant, del que passa a aquells que caminen amb nosaltres, de la vida... I se'ns passa tot volant. Així, és impossible adonar-nos dels signes de Déu en cada pas que donem, ni de què ens crida, ni de com intervé en la nostra vida a través de la vida dels altres. Anem massa de pressa. I ens hem apuntat al carro de la velocitat com un mitjà normal de vida.
...sense temps per a veure, sentir, abraçar...
Així, a poc a poc, anem perdent la nostra capacitat de veure, de sentir, d'abraçar. Estem cecs, som insensibles, no ens importen els altres o l'altre (total, amb salvar-me jo, que jo tingui, que jo estigui...) I actuem, sense voler-ho, com el fariseu o el sacerdot que baixaven camí de Jericó, incapaços de veure, tancats a la misericòrdia d'un Déu misericòrdia com el nostre. Necessitem, en aquesta circumstància, alguna cosa més...
...necessitem reparar.
Per això, aquesta Quaresma, ens proposarem actuar com el Bon Samarità. I fer-ho en dos dels seus gestos: parar-se i reparar les ferides. No serà una tasca fàcil, però volem omplir-la de petits compromisos que ens ajudin. Els materials que tens a la teva disposició enguany van orientats a això, precisament: a ajudar-nos a comprendre que necessitem frenar i parar la nostra vida, posar-la en mode "pause" de tant en tant, per a prendre aire, escoltar, i, després, posar-nos a la feina i actuar.
