"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dilluns 4 de maig
“Dijiste sí” és un cant de lloança a Maria. En aquest mes de maig, preguem avui a la Mare de Déu, recordant el seu sí generós i valent. Demanem-li que, com ella, es compleixin en nosaltres, cada dia, els somnis de Déu.
Dimarts 5 de maig
Vull agafar-me a Déu
amb la mateixa mà amb la que Tu ho vas fer.
Mirar-lo als ulls, amb els teus mateixos ulls.
Estimar-lo amb el cor net com el teu.
Venerar-lo amb els teus sentiments.
COM TU MARIA
Vull pujar al cel
després d'haver servit a Déu en la terra.
Vull estar amb Ell
després d'haver servit, com Tu, als meus germans.
Vull, María,
que –ara que estàs en el cel-
no oblidis les nostres fatigues ni esforços.
No oblidis als fills que en la terra deixes.
No oblidis a l'Església de la qual ets Mare.
No oblidis als que hem dit “sí”.
COM TU MARIA
Voldria, un bon dia,
deixar la terra amb el deure complert.
Amén.
www.reflejosdeluz.es
Dimecres 6 de maig
OBRIM FINESTRES!
Quan el cel es vesteixi de gris i la llum del dia sembli amagar-se, quan la foscor de la nit amenaci amb entelar el teu cor i ocultar la grandesa que hi ha més enllà de la teva ombra… obre les finestres!
Quan la confusió ennuvoli la teva ment i et faci perdre de vista l'horitzó del teu camí, quan la foscor amenaci amb ocultar la bellesa del món exterior… obre finestres!
Les finestres tenen una raó de ser: permetre que la llum entri en les nostres llars. Sense elles, tot seria embolicat en ombres…
Per això, hem d'obrir les finestres de la nostra ànima per a permetre que la llum de Déu il·lumini el nostre ésser. Només llavors podrem acollir el seu misteri, la seva passió i la seva connexió única amb el firmament…
Obrir les finestres és permetre que Déu entre en el nostre interior… obre finestres!
www.reflejosdeluz.net
Dijous 7 de maig
ROSA PARKS
Rosa Parks tenia 42 anys quan l'1 de desembre de 1955, va agafar un autobús per a tornar a casa. En aquest moment, els vehicles estaven senyalitzats amb una línia: els blancs davant i els negres darrere.
Parks es va acomodar en els seients del mig, que podien usar els negres si cap blanc el requeria. Quan es va omplir aquesta part, el conductor li va ordenar, al costat d'altres tres negres, que cedissin els seus llocs a un jove blanc que acabava de pujar. Aquest ni tan sols havia demanat el seient. Els altres es van aixecar, però ella va romandre immòbil.
El conductor va tractar de dissuadir-la. Havia de cedir el seu seient, és el que marcava la llei. En no fer-ho, Rosa Parks va ser empresonada per la seva conducta, acusada d'haver pertorbat l'ordre públic.
Demanem al Senyor que ens faci persones sensibles i valentes per denunciar les injustícies que observem al nostre voltant.
Divendres 8 de maig
“La cara amable del mundo” de Rozalén ens vol fer pensar en el món que deixarem als qui vindran darrere nostre. En aquesta cançó hi ha la certesa que el nostre món té moltíssimes coses bones; també expresa el desig de que sapiguem veure aquesta cara amable per tal de preservar-lo
Demanem al Senyor que sigui així.
