"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dilluns 15 de setembre
La Paràbola del Fontaner Savi
Hi havia una vegada, en un poble situat a la vora d'una gran muntanya, una escola molt bona però molt sorollosa. Les veus s'enfilaven, els pupitres grinyolaven, i l'energia rebotava per les parets. Els mestres s'esforçaven a explicar, però molts cops, les paraules semblaven perdre's en aquella orquestra constant.
Un dia, va arribar a l'escola un home vell i savi, conegut com el Fontaner del Silenci. No era un mestre de llibres, sinó de vida. El director, intrigat, li va preguntar: "Bon home, què pots ensenyar als nostres alumnes que no sàpiguen ja?"
El Fontaner va somriure amb els ulls. "Jo no ensenyo amb paraules, sinó amb tubs i aigua," va dir. "Permeteu-me una petita demostració."
Va demanar als alumnes que s'asseguessin en cercle. Al centre, va col·locar un recipient gran ple d'aigua i uns quants gots buits.
"Imagina't," va començar el Fontaner, "que aquest recipient gran és la Font de la Saviesa, d'on brolla la inspiració, la pau i la veu més profunda de Déu. I els nostres gots són els nostres cors."
Primer: Va agafar un got i va començar a abocar l'aigua amb presses, fent-la caure des de dalt, de manera que l'aigua xocava amb força, esquitxava per tot arreu i feia molt de soroll en omplir-se. "Així és com molts cops intentem omplir els nostres cors," va dir. "Amb presses, amb mil coses alhora, amb crits i amb moltes paraules que no deixen espai per a res més. Què passa quan intentem escoltar la Font així?"
Un alumne va dir: "Es perd molta aigua!" Un altre va afegir: "No s'entén res!" I un tercer: "Fa massa soroll per escoltar el que diu l'aigua!"
"Exacte," va confirmar el Fontaner. "El nostre cor es dispersa, s'esquitxa, i el soroll de fora i el de dins ens impedeixen rebre amb claredat el missatge de la Font."
Després: El Fontaner va agafar un altre got. Aquesta vegada, va acostar lentament l'obertura del got a la boca del recipient gran, i va començar a abocar l'aigua amb delicadesa, molt a poc a poc, deixant que llisqués suaument per la vora. L'aigua omplia el got amb un lleuger i tranquil silenci.
"Ara," va dir el Fontaner, "observeu. Així és com la Font de la Saviesa i la veu de Déu volen omplir els nostres cors. Amb silenci, amb calma, amb una escolta atenta."
"Què noteu ara?" va preguntar.
Una nena amb els ulls ben oberts va dir: "L'aigua entra tota! No es perd res!" Un noi va afegir: "No fa gens de soroll. S'escolta el xup-xup suau de l'aigua." I un altre va afegir, amb un to gairebé murmurant: "Sembla que el got s'ompli millor, amb més pau."
"Molt bé!" va exclamar el Fontaner. "Aquesta és la clau. La veu més profunda, la de Déu, no necessita crits ni presses. És un murmuri suau, una inspiració tranquil·la, una sensació de pau que només podem percebre quan els nostres cors estan en silenci. Quan no hi ha el "soroll" de les nostres preocupacions, de les mil coses que pensem, de les paraules innecessàries."
Va continuar: "De la mateixa manera, quan parlem entre nosaltres, si alcem la veu, sovint ens costa més entendre'ns de debò. Però quan baixem el to, quan parlem amb respecte i escoltem amb atenció, és quan la comunicació és més profunda, quan ens connectem de veritat. Amb Déu és igual. Ell ens parla constantment, però només en el silenci del nostre cor el podrem escoltar de veritat i rebre la seva saviesa."
Dimarts 16 de setembre
La cançó amb la que pregarem avui tracta sobre el desig del protagonista de tenir una paraula pacífica i clara. Vol creure i saber que dormirà tranquil·la i superarà les seves pors. Amaia Montero canta sobre la llibertat.
Tant de bo nosaltres també siguem persones capacess d’adreçar-nos als altres amb paraules de conciliació i pau.
Dimecres 17 de setembre
Aquesta és una petita reflexió del Papa Francesc, a partir de la Carta Encíclica Laudato Sí, sobre la cura de la casa comuna. Aquí ell fa un cridat la humanitat a cuidar, preservar i respectar el nostre medi ambient en tot moment, perquè aquest és la nostra única llar.
Demanem al Senyor que ens faci a tots i totes persones conscients de la conservació de la nostra Terra, del nostre planeta, la nostra Casa.
Dijous 18 de setembre
PREGÀRIA PER LA PAU
La pau no és només l’absència de la guerra; mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació, exclusió, acusats, afusellats, abandonats, maltractats i abusats, difícilment podrem assolir un món de pau.
La pau té un preu, el preu de renunciar al nostre egoisme, el preu de l’empatia i la compassió, el preu d’assumir el principi d’igualtat per a totes les persones, de manera que tothom tingui les mateixes oportunitats, independentment de la raça, la cultura, les religions, la sexualitat i les divisions polítiques.
La podem cercar en diferents indrets i sovint amagada davant el nostre JO.
Vetllant perquè la gent gran no hagi de viure en solitud.
Cuidant que els més menuts tinguin una infància memorable.
Respectant les diferències en els altres.
Facilitant que tothom pugui tenir accés al més bàsic.
Tenint cura d’aquelles persones amb la salut més feble.
Però també la podem trobar en els gestos més senzills: un somriure, una abraçada, unes paraules properes.
Tot això i molt més és la Pau.
Pare, ajuda’ns a construir entre totes les persones un món en pau.
Divendres 19 de setembre
Avui veurem un vídeo en el que Jesús crida Mateu, un recaptador d’impostos, a seguir-lo, a formar part del seu grup de deixebles.
Jesús no té prejudicis cap a ningú, i per això el crida a ser el seu deixeble, a seguir-lo pels mateixos camins que anirà Ell, anunciant la bona notícia a tots, incloent-hi els pecadors i publicans. Mateu ens dona una lliçó d'humilitat i disponibilitat en deixar-ho tot, per a anar a seguir a Jesús sense esperar pagament o cap retribució, com ho tenia sent recaptador d'impostos per a l'Imperi Romà.
Jesús crida i de nosaltres depèn escoltar la seva veu. La crida de Jesús compromet i ens mou a actuar. I jo… estaria disposat i disposada a seguirlo?
