"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dilluns 10 de novembre
DONA GRÀCIES
Dona gràcies, per la vida mateixa, encara que la teva no sigui la més perfecta,
Déu te la va donar i el tenir-la és ja un miracle.
Aprèn a valorar-la per a fer-la suportable,
no facis d'ella alguna cosa obertura i buit. Dona gràcies per l'aire que respires,
és tan natural i vital i ni te n’adones que sense ell amb seguretat no viuries.
Per cada respir que donis recorda i tingues present
Dona gràcies per la llum del sol:
s la que et permet veure el dia en esplendor,
la que dona vida a la bellesa de la creació,
i dona calor als éssers vius de la terra.
Dona gràcies a la nit, Déu la va fer per a donar-nos descans,
perquè la terra reposi de l'afany del dia,
i és quan realment pots relaxar-te i meditar,
er a poder reposar forces per a seguir endavant.
Dona gràcies per l'aigua que cau del cel,
Déu l'envia per a fer del nostre sòl un lloc fèrtil i productiu
i és la mateixa aigua que en estar assedegats, calma la nostra set.
Dona gràcies per les proves que arriben a tu,
no et lamentis quan aquestes arriben,
més aviat pren-les d'un mode positiu.
Les proves purifiquen el teu esperit
i et fan més fort per a enfrontar-te a la vida.
Dona gràcies per tot el que ets,
no et queixis que no sempre és com vols
Déu permet tot el que arriba a la teva vida,
però ho permet perquè té la seva raó de ser.
Res passa només perquè sí, al final veuràs i entendràs la raó.
Dona gràcies a Déu per tot, per les coses grans i fins i tot per petiteses
Ell, agraït, ens recompensarà.
Dona sempre gràcies… Sentiràs alleujament i pau si les dones de cor.
Dimarts 11 de novembre
Un pagès ancià tenia diversos fills joves que es portaven malament entre si, sense que els seus pares poguessin fer res.
Un dia els va congregar a tots i va manar portar una porció de vares, i fent-les un feix, els va preguntar quin d'ells s'atrevia a trencar-lo.
Un darrere l'altre tots es van esforçar per a aconseguir-ho, però cap va poder aconseguir-ho.
Llavors el pare va deslligar el feix i prenent les vares una a una els va mostrar que fàcilment es partien, i de seguida els va dir:—D'aquesta manera, fills meus, si esteu tots units ningú podrà vèncer-vos, però si esteu dividits i enemistats el primer que vulgui fer-vos mal us perdrà.
Dimecres 12 de novembre
CANÇÓ A QUI NO HA NASCUT
Malgrat el to vitalista, alegre i festiu... la cançó “Tenía tanto que darte” de Nena Daconte, parla d’un fet molt trist: la mort d’un fill esperat abans del seu naixement, un avortament. Des d’aquí s’entén tot el que va explicant la cançó i l’esforç de la mare per no oblidar el seu fill. La mare no pot entendre el seu fill no nat com una mera “extensió corporal” o una “propietat privada” que s’ha malmès accidentalment. Era un cor que bategava, una persona que ja no hi és; per això mereix tot l’amor que estava allà en potència i que no s’ha pogut realitzar. Què hauria estat? No ho sabem, però sí és cert que era un convit a donar el millor de nosaltres mateixos. A voltes ens trobem amb aquestes desgràcies, però passat el dol cal reinvertir aquesta donació, aquest lliurament vital, en les persones que ens envolten i en la creació de noves oportunitats de vida autèntica, lliurada.
Dijous 13 de novembre
PER UN FUTUR EN QUÈ CADA PERSONA COMPTI
Demanem al Senyor que ens faci persones sensibles a les dificultats de les persones que ens envoltes. Que sapiguem treballar per un món just en què totes les persones puguin gaudir dels seus drets i tenir oportunitats.
Divendres 14 de novembre
JUNTS CAMINEM AMB JESÚS
Jesús va dir als seus deixebles:
- Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
Mateu 5, 13-16


