"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dijous 8 de gener
LA PAU PERFECTA
Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a l'artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts pintors van presentar el seu quadre i el rei, després d'observar-los amb deteniment, només es va inclinar especialment per dos.
La primera pintura representava un llac molt tranquil, un mirall perfecte on es reflectien les plàcides muntanyes que l'envoltaven. Sobre aquestes es veia un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Els qui van contemplar aquest quadre van pensar que reflectien les plàcides muntanyes que l'envoltaven.
La segona pintura també tenia muntanyes, però eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós xàfec amb llamps i trons. Muntanya a baix semblava retrunyir un espumós torrent d'aigua. Tot això no es revelava per a res pacífic.
Però quan el rei va observar acuradament, va veure després de la cascada un delicat arbust que sortia d'una esquerda en la roca. I en les seves branques es trobava un niu sobre el qual descansava arraulit plàcidament un ocellet. Pau perfecta.... Quin creus que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va triar la segona. Saps Per què?
“Perquè –explicava el Rei– pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que malgrat estar enmig de totes aquestes coses romanguem calmats dins del nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau”.
Jesús, en aquest dia que comença et demanem que ens ajudis a fer realitat la veritable pau.
Som conscients que aquest regal està dins de nosaltres, i que si som capaços d'esforçar-nos, de ser conscients, la farem realitat.
Que mai ens oblidem que a través de la pau es construeixen els millors sentiments, els més nobles... que contribuïm amb la nostra persona a construir la veritable pau.
Gràcies Jesús.
Divendres 9 de gener
Lectura de l’Evangeli de Joan.
Jesús digué als seus deixebles:
»Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com
el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.”
el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.”
Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.
La paraula “pau” era la salutació habitual dels hebreus, en temps de Jesús, i no era només una fórmula habitual. Aquesta pau no és únicament l’absència de conflictes, sinó que expressa el desig de la salut, la prosperitat, el bé de la persona i la seva integritat.
Jesús no només desitja als deixebles “la pau”, sinó que els la dóna com a herència. És “la pau” que només Déu pot donar.
La pau de Jesús farà que els deixebles siguin portadors de l’evangeli, de la bona notícia, arreu del món.
Dilluns 12 de gener
Què va fer l'estrella dels mags després del 6 de gener?
Tots sabem el que va fer l'estrella dels mags. Entre núvols i no núvols –no tot el temps de la marxa de Melcior, Gaspar i Baltasar va estar el cel clar–, va conduir a aquests homes des d'Aràbia fins a Betlem. Però qui sap el que va fer passat el dia 6 de gener?
Quan va arribar amb els Mags es va haver d'acostar tant al Portal que va ficar el cap en la cova i es va quedar enlluernada en veure al nen que seria la Llum del Món.
A més va poder comprovar que, com més s'aproximava al petit que tenia María als seus braços, més creixia la seva pròpia lluentor. Allò era formidable! Va arribar a pensar que aquell lloc era més resplendent que totes les seves altres germanes estrelles del cel.
No he dit que l'estrella dels Mags va haver de partir del cel just l'endemà de les seves noces amb un estel. Per aquesta raó encara conservava la cua del seu vestit de núvia.
Els Mags sabien tornar i no la necessitaven. No obstant això, la Sagrada Família desconeixia les rutes que portaven a Egipte. Així que va canviar d'amo i va sortir guanyant. Jesús era el rei més important que havia existit en la terra i es va posar al seu servei. [...] Però va acabar també aquell viatge. L'estrella va passar a l'atur, en espera d'un altre encàrrec, que ja no seria més important que el que acabava de complir. De les seves noces amb l'estel van anar naixent milers i milers d'estrelles. Tantes eren que va pensar que les podrien vendre a la terra per als pessebres que van començar a muntar els nens i les nenes del món, allà pel segle XII. I així ho va fer.
En un dia de mercat va col·locar la paradeta i va començar el seu negoci. Com no tenia ni idea del que valien les coses en la terra, va posar un preu a les seves estrelles que tots deien que era regalat. Cobrava dos somriures per cadascuna.
Les persones serioses, clar, no podien comprar-les. Les persones serioses no entenen d'estrelles i de pessebres. N’hi va haver una que va tenir el bon sentit de demanar-li a un nen que l’acompanyés per a pagar els dos somriures que a ella no li sortien. El nen va riure i l'estrella venedora va embolicar la mercaderia.
Per cert, hi ha una cosa que no ha sabut ningú fins avui. Quan aquestes estrelles de Betlem es deixen a la llum, creixen i creixen. El que ocorre és que ens hem acostumat a guardar-les quan passa el Nadal i no els dona temps d'arrencar.
Demanem al Senyor que siguem capaços d’acompanyar amb un somriure aquells que no poden o no volen oferir-lo, que la llum de l’estel sigui guia tots els dies de l’any i que l’amor del Nen-Déu sigui el referent que ens ajudi a viure tots els dies com si fossin Nadal.
Dimarts 13 de gener
La protagonista d'aquest curt és una ovella que se sent molt orgullosa del seu vestit de llana. Es veu maca en el reflex que li retorna l'aigua del llac. Salta i balla davant de tots els animals fent gala dels seus dons. Però un dia de pluja l’esquilen, li treuen la seva preciosa llana i tot canvia per complet. Tot el seu món s'enfonsa. Ja no li ve de gust ballar i saltar perquè , amb el seu nou aspecte, tots els animals riuen i mofen d'ella.
Un dia, apareix un “Conejílope” savi (mescla imaginària de conill i antílop) i li explica a l'ovella que l'aparença exterior és una cosa superficial, el més valuós està a l'interior de cada persona. Li fa veure, que pot tornar a saltar i ballar perquè el seu poder està dins d'ella, no en el seu exterior. La PAU també és fer veure en els altres el millor d'ells mateixos, és construir ponts que ens uneixin i no murs que ens separin.
Dimecres 14 de gener
Senyor, et demanem pau. Pau perquè les diferències ens separen en comptes d'enriquir-nos, pau perquè l'error és motiu de guerres i no d'aprenentatge, i pau perquè les desicions que construeixen el futur, són motiu de baralles. Ensenyan's a aprofitar la diferència i a veure la diversitat com a una oportunitat de construir un món divers, amb ideologies i persones diverses. Tú vas crear un món per gaudir, i no per barallar-nos, per enfrontar-nos entre països... Fes que seguim el teu exemple. Fes que les nostres accions deixin una petjada forta al camí de la història, i que als joves se'ns conegui com aquells que dediquen la seva vida a fer feliços als altres.
Gràcies senyor
Dijous 15 de gener
La cançó de Txarango "'Obriu les portes” és un crit a la lliure circulació de les persones, al dret de tothom a poder reclamar viure amb dignitat. Obrim els cors també és un crit a obrir les portes del cor i a entendre que la nostra terra és terra de tots i ha de ser lloc d’acollida i de pau.
Divendres 16 de gener
De l’evangeli de Mateu.
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
»Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
»Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
»Feliços els compassius, perquè seran compadits.
»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
