"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dilluns 17 de novembre
DONAR SENSE ESPERAR, ESTIMAR SENSE MESURA
L'amor veritable no calcula, no mesura, no es protegeix.
L'amor que ve de Déu es dona… simplement perquè és amor.
Donar sense esperar és confiar que el lliurament no es perd, encara que no sigui reconegut. És sembrar bondat en terres que tal vegada no donen fruit ara, però que un dia, en el temps de Déu, floriran.
És regalar presència, escolta, consol, sense necessitat de testimonis ni recompenses.
Així va estimar Jesús. Des de la creu, va estimar sense condicions.
Des de la vida senzilla, sense títols ni honors, es va lliurar amb tot el seu ésser. No va venir a ser servit, sinó a servir. No va estimar per conveniència, sinó per compassió.
Estimar així no és feblesa. És fortalesa d'esperit. És valentia de l'ànima que ha entès que només l'amor transforma, només l'amor salva, només l'amor roman.
Donar sense esperar i estimar sense mesura és deixar que la nostra vida es converteixi en benedicció per a uns altres.
És ser mans que curen, paraules que animen, silencis que acompanyen. I encara que a vegades sembli que el món no entén aquest amor gratuït… Déu el veu, el recull, el multiplica.
https://reflejosdeluz.es/
Dimarts 18 de novembre
CONFIAR EN JESÚS COM HO VA FER MARTA!
Recordeu la Marta? Aquella dona que, amb els seus germans Maria i Llàtzer, era amiga de Jesús. Un dia, en Llàtzer, el seu germà, es va posar molt malalt i... es va morir. Imagineu-vos la tristesa de la Marta i la Maria!
Jesús va trigar una mica a arribar, i quan finalment va ser allà, Marta el va anar a trobar. Ella li va dir amb molta pena: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no s'hauria mort." Us sona aquesta sensació? De vegades, quan estem tristos o tenim por, pensem: "Si això no hagués passat..."
Aleshores Jesús li va dir: "El teu germà ressuscitarà." I la Marta, pensant en les escriptures i el futur llunyà, va dir: "Sí, Senyor, jo sé que ressuscitarà el darrer dia." Però Jesús li va voler ensenyar una cosa encara més impressionant: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà."
Aquí és on la fe de Marta va brillar més fort. Jesús li va preguntar: "Ho creus, això?" I Marta, mirant Jesús als ulls, amb una veu plena de convicció, va dir: "Sí, Senyor; jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu."
Segurament Marta no va entendre tot el que passaria, però va confiar plenament en Jesús. Va tenir una fe gegant! I gràcies a aquesta fe, va veure un miracle increïble: Llàtzer va tornar a la vida!
Nosaltres, com Marta, també podem tenir una fe gran en Jesús. De vegades, les coses no surten com volem, o estem tristos per alguna cosa que ha passat. Però podem recordar que Jesús és la vida i que amb Ell, hi ha esperança sempre, fins i tot en els moments més difícils. Podem confiar que Ell sempre hi és per a nosaltres.
Dimecres 19 de novembre
“TAL VEZ”
Aquesta canço de Nil Moliner i Rayden, vol donar veu a les injustícies que succeeixen a pocs quilòmetres de nosaltres i a les quals a vegades volem ser aliens, sense aconseguir-ho. Parlen dels homes i dones que escapen de la guerra, de la necessitat de rescatar a tantes persones de la mar, de l'odi i també de l'amor, de la nostra capacitat per a cridar encara que tantes vegades callem.
Tant de bo aquesta cançó ens convidi a no callar, a que la nostra veu escolti i contagiï altres veus a denunciar tot allò del nostre món que parli de destrucció i injustícia.
Demanem al Senyor que així sigui.
Dijous 20 de novembre
DIA MUNDIAL DE L’INFANT
L'alumnat de l'ESO potser penseu que tot això és només per als nens petits, però la Convenció sobre els Drets de l'Infant us inclou a tots vosaltres, fins als 18 anys. Parla de drets que de vegades donem per fets: el dret a tenir una família, el dret a anar a l'escola, a tenir salut, a poder jugar, a ser escoltats i a opinar.
Però sobretot, parla del dret a ser protegits i a ser estimats.
El següent vídeo ens convida a reflexionar sobre la sort de tenir aquests drets i, sobretot, en dedicar una estona a pensar en les persones que no tenen aquest privilegi.
Demanem al Senyor que ens faci persones sensibles i valentes per defensar els drets dels companys i companyes que ens envolten i no callem davant les injustícies que observem.
Divendres 21 de novembre
JUNTS CAMINEM AMB JESÚS
Jesús i els nens i les nenes.
L’època en què va viure Jesús posava la perfecció en l'ancianitat i menyspreava la infància, Jesús era un apassionat dels nens i les nenes, i es va atrevir a posar als petits com a models.
Jesús sent una gran predilecció per ells, i els posa com a exemple d'innocència, senzillesa i puresa d'ànima. És més, Ell mateix s'identifica amb ells en dir que qui rebi a un d'aquest petits a Ell rep. Per a entrar en el cel cal fer-se com a nen o nena.
Els nens i les nenes eren en aquest temps “tolerats” per la simple esperança que arribarien a grans. No eren comptats com a persones. La seva presència res significava en les sinagogues, ni en cap part. Semblava que l'arribar a vell era el cim dels mèrits. Conversar amb un nen era tirar i malgastar les paraules.
Però Jesús, una vegada més, trencaria amb la seva època. On prevalia l'astúcia, entronitzaria la senzillesa; on manava la força, enaltiria la feblesa; en un món de vells, demanaria als seus que tornessin a ser nens.
