"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
Dilluns 24 de novembre
OBRINT PORTES
«Quan confies en Déu, cada porta que obres és un pas cap al seu pla perfecte per a tu.»
na oportunitat: l'oportunitat de créixer, de sanar, d'estimar i de creure.
Obrir la porta a la vida significa abraçar el present amb gratitud, sabent que cada dia és un regal carregat de possibilitats. És acceptar que no sempre veurem el camí complet, però que el primer pas sempre ens portarà més prop dels nostres somnis.
Quan obrim la porta a l'amor, permetem que el nostre cor es connecti amb uns altres. És un acte de confiança i lliurament, on aprenem a rebre i a donar sense reserves. L'amor ens transforma, ens humanitza i ens recorda que, malgrat les dificultats, mai estem sols.
Obrir la porta a la pau és trobar serenitat enmig de la tempesta, aprendre a escoltar el murmuri de la nostra ànima i confiar que, amb paciència i fe, tot troba el seu lloc. La pau no sempre és un destí, sinó un estat que es construeix des d'endins.
I, sobretot, obrir la porta a la fe significa caminar sabent que Déu està al nostre costat, fins i tot quan les coses no surten com les planegem. És confiar que, encara que algunes portes es tanquin, unes altres s'obriran en el moment perfecte. La fe ens dona força per a continuar, llum per als nostres dies més foscos i consol per a les nostres nits més solitàries.
En obrir aquestes portes, trobem un propòsit més gran. Déu ens acompanya en cada pas, guiant el nostre cor cap al que veritablement importa: viure amb plenitud, estimar sense condicions, trobar pau en la nostra ànima i creure que, amb Ell, tot és possible.
reflejosdeluz.es
Dimarts 25 de novembre
El proper diumenge 30 de novembre comença l’Advent.
L’Advent és temps d’espera, d’espera per a un esdeveniment únic: un nen Déu neix i es fa un més de nosaltres. Aquest és el veritable sentit del Nadal!
Cada dimarts “encendrem una espelma” que vindrà acompanyada d’una invitació.
Clica a la imatge per accedir a la pregària.
.png)
POSEM LA PRIMERA ESPELMA AL CAMÍ QUE TENIM PENJAT AL SURO
.png)
Dimecres 26 de novembre
Por un Adviento que sea
más que un calendario,
un pasar de domingos
y encender velas.
sobre mí,
sobre ti,
sobre el mundo
y sobre Dios.
Por un Adviento de mirar,
de mirar mucho.
De mirar donde nadie mira
o donde nunca mirabas.
Porque la mirada mata o salva,
desprecia o reconcilia,
tensa o suaviza,
juzga o perdona.
Parenostre...
que esteu en el cel
sigui santificat el vostre nom.
Vingui anosaltres el vostre Regne.
Faci's la vostra voluntat
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
als nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en temptació
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amen.
Dijous 27 de novembre
Clica a la imatge per accedir a la pregària.
.png)
Divendres 28 de novembre
AQUEST ADVENT, JUNTS CAMINEM
Perquè cal col·laborar per a aixecar a qui està afligit.
Perquè cal abraçar a qui viu en soledat i que no té amb qui passar unes hores.
Perquè cal estimar al desvalgut.
Cal cantar una milonga que escalfi el cor fred.
L'Advent és temps d'obrir les finestres de les estades fosques.
Cal tremolar en acariciar un rostre assedegat de tendresa.
I plorar amb qui crida, trencat, compartir la seva pena i transformar-la en esperança.
Partir el teu pa amb el famolenc, fins a quedar tots ben tips.
Aleshores la vida canvia, i els peus caminen més lleugers.
Llavors tot és diferent. I millor.
