En homenatge a la gent gran, el festival Esperanzah va presentar el videoclip “Bendita Vida” que Txarango i el col·lectiu Les Dones Sàvies van enregistrar pels carrers del barri de Sant Cosme del Prat.
Des de l'inici, la lletra de la cançó ens convida a abraçar els nostres dubtes i errors, recordant-nos que equivocar-se és part del viatge. La frase 'Hem vingut a equivocar-nos”' ressalta la importància d'aprendre dels problemes i convertir-los en oportunitats per a créixer. Aquest missatge es reforça amb la idea que els problemes poden donar lloc a poemes i camins per a estimar millor.
Demanem al Senyor que així sigui.
Quan el cel es vesteixi de gris i la llum del dia sembli amagar-se, quan la foscor de la nit amenaci amb entelar el teu cor i ocultar la grandesa que hi ha més enllà de la teva ombra… obre les finestres!
Quan la confusió ennuvoli la teva ment i et faci perdre de vista l'horitzó del teu camí, quan la foscor amenaci amb ocultar la bellesa del món exterior… obre finestres!
Les finestres tenen una raó de ser: permetre que la llum entri en les nostres llars. Sense elles, tot seria embolicat en ombres…
Per això, hem d'obrir les finestres de la nostra ànima per a permetre que la llum de Déu il·lumini el nostre ésser. Només llavors podrem acollir el seu misteri, la seva passió i la seva connexió única amb el firmament…
Obrir les finestres és permetre que Déu entre en el nostre interior… obre finestres!
Sir Nicholas Winton, va organitzar en secret el rescat de 669 nens des de la Txecoslovàquia ocupada pels nazis just abans que esclatés la Segona Guerra Mundial el 1939. El 1988, la cadena pública BBC va convidar Winton a seure entre el públic del seu popular programa "That's Life!" sense revelar-li què passaria.
https://edpuzzle.com/media/6aaed5ee7c92f3e15ce9cb7e
La història ens recorda que l'heroisme més pur no busca el reconeixement, sinó la justícia. Durant cinquanta anys, el seu silenci va demostrar que no va actuar per rebre aplaudiments.
Dijous 24 setembre
Somiava que estava fent una entrevista a Déu.
-Així que em vols entrevistar?
-Si, puc fer-te una pregunta? Com a Pare, que li demanaries als teus fills?
-Que aprenguin a que no poden fer que algú els estimi. El que si poden fer és deixar-se estimar. Que aprenguin que costa molts anys construir la confiança i només segons destruir-la. Que aprenguin que no és bó comparar-se amb els altres.
Que el ric no és el que més té, sino el que menys necessita.
Que aprenguin que han de controlar les seves actituds, o les seves actituds els controlaran.
Que només calen uns segons per construir ferides profundes en les persones que estimem, i que poden trigar molts anys a curar-se.
Que aprenguin que a perdonar s'aprèn practicant. Que hi ha gent que els estima molt, però que simplement no sap com demostrar-ho. Que els amics de veritat són pocs, que qui n'ha trobat un, n'ha trobat un veritable tresor.
Que no sempre és suficient en ser perdonat pels altres, algunes vegades s'han de perdonar ells mateixos.
Que del que sembren, recullen.
I que sàpiguen que estic amb ells SEMPRE.
Divendres 25 setembre
Evangeli Mt 21,28-32:
Penedit del que havia fet, anà a la vinya.
“En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots: «Però, què us en sembla? Un home tenia dos fills. I adreçant-se al primer, li diu: “Fill, ves avui a treballar a la vinya”. Però ell, contestant-li, diu: “No vull”; bé que després, penedit, hi anà. Acostant-se a l’altre, li parla de manera semblant. Ell, contestant, diu: “Hi vaig, senyor”; però no hi va anar.”
Avui contemplem el pare i amo de la vinya tot demanant als seus dos fills. Un diu que “sí”, i no hi va. L'altre diu “no”, i hi va. Cap dels dos manté la paraula donada.
Certament, el que diu “sí” i es queda a casa no pretén enganyar el seu pare. Simplement, serà cosa de la mandra.
Al del “no”. Li remou la consciència, aquella desatenció amb el seu pare. Del dolor arrenca el coratge per a rectificar. Corregeix la paraula falsa amb el fet cert. Malgrat que costi, perquè significa humiliar-se, trepitjar la supèrbia i la vanitat. Alguna vegada haurem viscut moments així: corregir una decisió precipitada, un judici temerari, una valoració injusta...
Després, un sospir d'alleugeriment:
—Gràcies, Senyor!
