PREGÀRIES ESO




Dilluns 28 de novembre


Aquest diumenge 27 de novembre ha començat el temps d'Advent, de preparació per al naixement de Jesús.

Aquest Advent ens hem de disposar a posar-nos en camí, per ser seguidors i hereus de la missió del Pare Palau, i sobretot per deixar-nos modelar pel Senyor, i seguir també la seva missió de construir el Regne donant allò millor de cadascun de nosaltres.






Dimarts 29 de novembre


Aquesta primera setmana d'Advent, ens recorda que hem d’estar atents i atentes. Si ho fem, de ben segur el descobrirem en la vida que vivim, en les persones que ens envolten, en tot…




Diuen que en un poblet de la muntanya amb una petita ermita, quatre cases i fins i tot baixador de ferrocarril on mai va parar un tren, diuen que es va córrer la veu que Déu, ni més ni menys, passaiía pel poble camino de la capital.

Els quatre veïns, l'alcalde, el vell capellà, els pastors transhumants que guardaven els seus ramats, els venedors ambulants de formatge i mel, tots, es van posar a netejar el poble, a arrencar les males herbes, a penjar un cartell dient “*Venvingut”, amb dues VES baixes perquè cridés més l’atenció, i fins i tot es van posar bombetes noves al baixador, totes trencades pels tiradors dels xavals acostumats a córrer davant del bigotut guarda del pas a nivell.

I el vell sagristà va ser enviat de guaita a un castellet del camí. I el bo del sagristà, mentre ajustava els seus ulls cansats per a veure a la llunyania, pensava en el moment tan important que estava vivint el poble, que ningú podia adormir-se i menys ell, que no sabia com ni quan vindria el Senyor.

Van passar els dies, van passar les setmanes, van passar els mesos. Els pastors van tornar a casa seva, l'alcalde es va barallar amb el capellà causant de la faula, el baixador va perdre les seves bombetes, només el vell guaita continuava esperant.

Fins que un dia pentinant-se la hirsuta barba de mesos va sospirar.

–Senyor, on estàs?

I va sentir una veu afectuosa:

–Aquí amb tu

–Però, des de quan, Senyor?

–Des que vas començar a desitjar que arribés…






Dimecres 30 de novembre

L'Advent és el temps per recordar que Déu camina amb nosaltres, que ha vingut fins a nosaltres. El primer pas des de la fe és dir-li que necessitem d’Ell, de la seva proximitat. El missatge d'Advent és també reconèixer un Déu proper de la gent.

Aquest Advent ens hem de disposar a posar-nos en camí, en ser seguidors i hereus de la missió del Pare Palau, i sobretot a deixar-nos modelar pel Senyor, i seguir també la seva missió de construir el Regne. 







Dijous 1 de desembre

En aquest vídeo el Papa Francesc ens convida a pregar pels “milions de nens i nenes que sofreixen i viuen en condicions molt semblants a l'esclavitud” i ens demana obrir els ulls “davant l'explotació d'aquests nens que no tenen dret ni a jugar, ni a estudiar, ni a somiar. Ni tan sols tenen la calor d'una família”. “Els que viuen als carrers, les víctimes de les guerres, els orfes”: el món està ple de nens sense infància, i cadascun d'ells – denuncia el Papa en aquest vídeo – és “un crit que s'eleva a Déu i acusa el sistema que els adults hem construït”.

Demanem al Senyor que ens ajudi a estar atents a tantes necessitats que ens envolten.










Divendres 2 de desembre


En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.” (Mt 24, 42-44).


Sentim aquesta crida com a inici de l'Advent. Al començament d'una temporada de buscar i deixar-nos trobar. Un temps per descobrir allò que, de fet, fonamenta el nostre viure: Déu és un de nosaltres i ve a trobar-nos.