"Parla'm Senyor, tot jo t'escolto"
(Francesc Palau)
TROBA LA TEVA VEU!
El lema d’aquest curs ens convida a trobar la nostra veu!
Al llarg de la història hi ha hagut grans personatges que han consagrat la seva vida a fer sentir la seva veu en diferents contextos i situacions. Persones que han posat com a prioritat en la tasca la igualtat i els drets humans. Que han dedicat molts esforços a acabar amb les guerres, la fam, les discriminacions, el racisme i les diferències al món. I que fins i tot van donar la vida per això.
Aquest mes d'OCTUBRE, la veu que ens acompanyarà en algunes pregàries serà la de Carlo Acutis.
Aquest mes d’octubre, la figura que ens acompanyarà en algunes pregàries serà Carlo Acutis, un noi normal, amb els seus defectes i virtuts, que va lluitar per col·locar Déu en primer lloc i que va fer servir internet per evangelitzar.
Dimarts 3 d’octubre
Avui demanem al Senyor que ens envolti de gent lluminosa que tingui cura de nosaltres, ens valori, ens faci riure…, persones que vagin encenent bombetes al nostre voltant i que ens demostrin dia a dia que ens estimen i som importants per a elles.
Això mateix és el que ens vol transmetre “El Arrebato” amb la cançó que escoltarem. Tan de bo, també nosaltres siguem persones que irradiïn llum a tothom amb qui compartim Vida.
Dimecres 4 d’octubre
EL MEU NOM EN ELS TEUS LLAVIS
Vaig escoltar de tu el meu nom
com mai abans.
No hi havia en la teva veu retrets
ni condicions.
era cant d'amor,
era carícia, i pacte.
Amb només una paraula,
estaves contant la meva història.
Era el relat d'una vida,
que, narrada per tu
es convertia en oportunitat.
Vaig descobrir que comprenies
els remolins de sempre,
les ferides del passat,
els anhels d'ara,
i encara sense saber del tot
en què creia jo,
tu creies en mi,
més que jo mateix.
Així, el meu nom
en els teus llavis
va trencar els dics
que tenallaven
l'esperança.
José María R. Olaizola
Dijous 5 d’octubre
la massa i ,després, jo ho vaig tapar amb una roba neta per tal que reposés. - Vols dir que ja no estarà? -em va preguntar cent vegades. Li vaig contestar que al llevat cal donar-li temps, i que convé no tenir presses, sinó confiar en la força secreta que porta dins d’ell”.
Van passar els anys i la Joana i en Jesús es retrobaren de nou.
- Te n’adones Jesús que Tu i els teus amics no podreu pas arreglar les coses? Tot això del Regne està molt bé però cal que te n’adonis de la poca força que teniu, a més, sou molt pocs..., és inútil que us poseu en embolics i us oposeu als qui manen...
- Ai Joana! –em va dir. Sembla mentida que aquestes coses me les diguis precisament tu, que em vares ensenyar això del llevat, que tant pot fer, malgrat sigui tant petitó, que dins d’ell hi ha una força amagada...
Justament això és el que succeeix amb el Regne de Déu!
Divendres 6 d’octubre
LA LLUITA DE DARÍO
malaltia de les denominades ultres-rares, només hi ha un afectat d'entre cada 1.500.000 habitants, i amb tan sols 20 especialistes en tot el món en aquesta malaltia.
El Dario és un nen de 2 anyets amb molta vitalitat, inquiet i graciós com a pocs, no li falta mal geni i
és el nen més afectuós que et pots trobar.
Quan tan sols havia complert aquests 2 anys de vida, una terrible malaltia de les denominades ultres-rares
va començar a atacar el seu cos. Després de l'aparició d'embalums en la zona del cap, després d'infinitat de
proves, preguntes sense respostes, hospitals i preocupacions, li posaven nom al malson: Fibrodisplàssia Ossificant Progressiva.
El seu cos reacciona formant ossos extra, formant un segon esquelet, anirà a poc a poc convertint
tots els seus músculs, lligaments i articulacions en os, limitant a poc a poc la seva mobilitat fins que no
pugui fer absolutament res.
Es quedarà empresonat dins del seu propi cos, sense moure's.
És una malaltia cruel, dolorosa. El Dario no ha de caure's, no es pot donar cops, per la qual cosa la seva vida estarà
molt limitada, cal evitar que qualsevol malaltia l'afecti, qualsevol tipus d'inflamació és perillosa, li han recomanat que ni tan sols tingui tiretes ("agujetas"). Qualsevol d'aquestes coses pot fer que la
malaltia ataqui i comenci a ossificar músculs, articulacions o lligaments.
Ha d'estar les 24 hores del dia sense treure-li els ulls de damunt per a evitar que caigui, però per molta cura que es tingui, encara que es fiqués al petit Darío en una bombolla on mai es colpegés i no es posés malalt, la malaltia també es desperta per si sola, sense necessitat de cap mena d'activador.
És una de les malalties més rares conegudes per la medicina actual..
Amb la cursa del dia 10/10 que començarà a les 10h, posarem el nostre granet de sorra per recaptar fons que aniran destinats a la investigació d'aquesta malaltia ultrarara de la que se sap ben poc.
A dia d'avui, a part de la nostra escola, se sumen al Projecte de la lluita de Darío, unes altres 45 escoles.
Per això, la veu que ens ha de motivar a córrer, caminar o tan sols passejar el dia 10 ha de ser la de Darío. Sumem-nos-hi i el dia 10 serà un dia 10 per al Darío!
Divendres 21 d’octubre
LA VEU DE JESÚS
Jesús sovint explicava paràboles a la multitud que es congregava per escoltar-lo. Un dia els va parlar d’un sembrador i del que passava amb les llavors que anava deixant caure en diferents terrenys.
En aquesta paràbola,Jesús ens ensenya que els tipus de terra representen els tipus de vides (el cor de cada persona), i que no totes les terres estaven preparades per a rebre el missatge de Jesús, només la terra bona.
Nosaltres mateixos som els qui hem de decidir ser aquesta "bona terra" perquè el nostre cor pugui rebre la Paraula de Déu, entendre-la i viure d'acord amb ella (bones accions).
Demanem al Senyor que ens ajudi al fet que el nostre cor sigui una terra que estigui preparada per a escoltar el seu missatge, entendre la seva Paraula i viure de manera coherent.
